Avui no
hem viscut emocions tan intenses pero hem apres un munt de coses: que
aqui es mengen els pops vius i cada any moren coreans amb les
ventoses enganxades al ganyot; que korea te 43 milions d'habitants
encabits en un territori com Andalusia; que per aixo el pais creix en
vertical en lloc d”horitzontal; que els agrada tant el neo nocturn
que fins i tot les esglesies estan coronades amb una creu de neo a
l”estil d'una disco I que la Victoria Abril no es vol mostrar a les
distancies curtes per por que se li vegin les costures de
frankenstein.
Al mati
ens hem currat la inversio i hem treballat una mica intentant fer
contactes. Aixo es un mercat sense “escrupols” i aqui burro
l'ultim a l'hora de vendre el teu film. Com que les productores solen
invertir en promocio i vendes el doble del pressupost del film, que
pot rondar els 5 milions d'euros, nosaltres, invertint el doble del
que ha costat, comprem uns sobres de paper i a ma ens currem uns
invitacions per als quatre critics i programadors que ens fa ilu que
vinguin a veure el film. Cal dir que tornant de fer negocis hem
sobreviscut a en Zanini disfressat de taxista que se saltava tots els
semafors en vermell (I no es conya).
Pero hem
hagut de correr perque, com us vam dir, el Consol espanyol ens ha
convidat a fer un apat en un restaurant italia de l'hotel Paradise. A
mes del Consol i la seva dona, hi havia el director Nicolas Munyoz,
que ha fet un docu sobre els saharauis a Cuba, la programadora
Soue-won i nosaltres tres. El consol ha excusat “Donya” Victoria
Abril perque segons ha dit tenia una entrevista just a l'hora de
dinar. En Josep Maria ha fet un recital de cavallerositat i savoir
faire sobretot amb la Soue-won. En acomiadar-se li ha fet el gest
versallesc de besar-li delicadament el dors de la ma, actitud a la
qual ella ha respost amb un somriure complice d'una tendra feminitat
que a tots ens ha corpres.
Durant
la migdiada d'en Lara, en Teti i en Josep Maria han escollit les
pelis que ens agradaria veure. Despres, amb en Nicolas, hem anat al
centre a buscar les entrades, pero a les set ja havien tancat. Per no
quedar-nos sense res, decidim anar a veure el que sigui, pero anar a
veure alguna cosa. Teniem a ma el Lotte Cinema Centum i ens hi hem
ficat. Es tracta d'un multisales a la vuitena planta del “Corte
Ingles” corea. Precisament aqui dema tindrem el primer passi de
“Ventre Blanc”. Hi ha 6 sales de projeccio; anem a la recerca
d'un titol que ens faci patxoca i omplir aquest tros de vespre. La
nostre decisio es per una pel.licula francesa que ha resultat un
creuament entre “Amelie” i “La guerra del parchis” amb una
mica d'iniciacio sexual. La gran descoberta no es la peli, sino dues
coses: que els coreans son indulgents i riuen per no res i, sobretot,
que eren molts i molt joves. Ja cal que els europeus ens posem les
piles perque aixo es un pais jove i molt preparat. Se'ns menjaran amb
patates.
Hem
sopat dos cops; primer una graellada “self made” de porc i
despres ho hem rematat en un segon restaurant amb una dosi de
pollastre especiat i arrebossat.
Dema
mes, que sera el dia de la World Premiere.
Molt be nois!! A disfrutar-ho al maxim!! Dema mes!
ResponEliminaUàuuuu, amics, això és droga dura!!! Quantes emocions que viviu i ens regaleu, compartint-les en Bloc. Gràcies i a continuar disfrutant molt de TOT. Impressionant el Megacartell, la catifa roja... les fotos ens ajuden a fer més verídic el que ens expliqueu. I és que és increíble!!!
ResponEliminaCarme Nona
Salut companys en la distancia, estem Impresionats de tot aixo que dieu i ens ensenyeu en fotos, nosaltres aqui ho vivim em tanta trempera que el que dieu es poc segur que aixo deu ser inpresionant pero nestic convençut que el pabello el deixareu molt alt i en vindran mes festivals i despres tots junts ho viurem plegats una forta encaixada a tots tres i no defalliu que aixo tot just comença......
ResponEliminaXevier Blancafort..... Actor, jua jua jua.