DIA 1

Son dos quarts de dues de la nit de dijous. Amb la llengua fora i els peus com alberginies ens disposem a fer la cronica sense accents i en teclat mixte corea-romanic d'un primer dia esgotador i ple de sorpreses fantastiques.

A les cinc del mati de dimecres hora catalana, en Teti i en Josep Maria surten de Sabadell i van a buscar en Jordi a Santcugat. A dos quarts de vuit agafem el primer dels tres vols que ens esperen, que ens dura a Paris. De Paris passem a Seul en un viatge de deu hores sobrevolant la Siberia darrera en miquel strogoff i descobrint que Air France duu una camera sota el fusellatge per veure en directe des del monitor personal al seient com t”acostes vertiginosament a la pista d`aterratge. Brutal. Pero amb tanta tonteria tecnologica, el cert es que els francesos ens fan arribar tard i gairebe perdem l”escala amb Busan. El que perdem segur es la possibilitat de recollir l'equipatge de Mr. Sergi Llado, que no estava facturat en aquest darrer vol. Arribem a Busan despres de 22 hores de viatge i amb un equipatge de menys. Vejam que sera aixo.

La primera sorpresa son dues delicioses coreanes adolescents que amb sengles samarretes de voluntaries ens esperen servicials amb un cartellet i una quasi limousine amb els vidres fumats i tot de botonets per tot arreu. Ens sentim com uns pagesos a Nova York. Un xofer molt atent a un gps de tres dimensions pero poc amatent a la circulacio es fica contra direccio i hem de fer marxa enrera a tota llet emul.lant les pelis d'en chuk norris (ja se sap que als asiatics els agrada el cinema d'accio). Les primeres visions de Busan mesclen faldars de turons voltats de mar amb blocs inspirats sens dubte en els millors barris de santa coloma de gramanet amb uns gratacels de vidre i acer de cinquanta pisos arran de mar que fan caure de cul.

A l'hotel, per fi, coneixem la mitica Sarah Ahn, la noia amb qui ens hem escrit per coordinar el viatge durant tres mesos. Ens posa deures de seguida amb un somriure tan dolc com amenacador i ens arrosseguem fins a la dutxa. En Teti esta desolat perque no pot lluir el seu equip de pinxo, ja que te l'equipatge perdut, i decidim anar a menjar alguna cosa, encara que sigui una cuixa de pollastre transgenic del KFC. I aqui, companyes i companys, ens adonem per primera vegada d'on ens hem fotut. Vaja, com diu en Teti, “que als coreans els hi hem fotut doblegada”: I es que al passeig de mar principal de la ciutat descobrim una tanca publicitaria de quatre metres d'alcada amb el cul del nostre estimat Furri fent ofrena del seu art a tota la ciutat de Busan i part de l'estranger. Com diria en Furri, “Fabulos, companys!”. Hostia, ha colat!  Crusats, ho hem aconseguit!!!

 

El pollastre transgenic fa el seu efecte reparador i ens sumeix en una breu pero dolca letargia que no pot durar gaire, perque a dos quarts de sis de la tarda un autobus ens carrega a tot un elenc de pinxos encorbatats i de dives emperifollades i ens porta a la cerimonia inaugural. Estem a punt de viure, i no ho sabem, un dels moments mes inoblidables (per xocants, inesperats i kafkians) de la nostra vida. Baixem de l'autocar i abans de poder badar boca un policia ens llanca a una alfombra roja amb dues montanyes de periodistes fent-nos fotos i grupis cridant enfollides com si fossim la polla. Naturalment, miravem enrera... pero no: era per nosaltres! Son aixi de servicials, no sabien ni qui som i ens aplaudien com si els anes la vida. Pero la cosa no s'acaba aqui. Al final del tunel ens esperen dues patums coreanes, l'alcalde o alguna cosa aixi, i quan l'alcalde li allarga les mans a en Teti per saludar-lo efusivament, en Teti, professional de la imatge per davant de tot, va i li dona la camera perque li faci una foto a ell. Que ens esta passant? Pero ja som al llindar del gran centre. Mes de 3000 persones i un glamur de collo de mico. I aqui comenca tot en realitat! Un tio amb un walkman ens fa girar una cantonada i descobrim un fotocall. Ens parem i en Lara va i saluda. Dues muntanyes mes de fotografs disparant com si els anes la vida. Finalment ens escapem del fotocall i davant nostre s'esten una llarga catifa vermella que travessem lentament pensant que es questio de passar i ja esta. Pero no: per tres megapantalles i en directe per la televisio nacional, anunciant “White Belly” per megafonia, estem passant la catifa vermella mentre grapats de coreans i (diguem-ho tot, nois) munions de coreanes, ens aclamen. I no saben per que. No es fins que acabem la travessa i ens asseiem que ens adonem de la magnitud de la tragedia. Tenim un record emocionat (a en Lara si li neguen als ulls) pels nostres companys vigatans i pel nostre pais independent! Recordeu que en Teti no te encara el seu equip de pinxo i portava els mateixos calcotets que havien sortit de Catalunya. Portava una samarreta i una americana d'en Lara.

Despres de la cerimonia inaugural, amb mapping, orquestra simfonica, dansa, presentadors megafamosos que no han parat de fer-se la pilota l'un a l'altre, i focs artificials, projecten la peli inaugural, que es un thriller de bufetades al mes autentic estil Jackie Chan. Aprofitem per escapar-nos i pillem un taxi cap a l'hotel. Oh gran moment! La maleta d'en Teti ja ens esperava a l'hotel. Mes val tard que mai, pero, avui, aquest “tard”, ha estat una putada retransmesa en directe per la tele. Cal dir que la organitzacio es excel.lent.

 

Ja tots tres canviats, hem anat a sopar al carrer com deu mana. L'ultim que teniem a l'agenda de la Sarah era anar a la recepcio oficial. Arribem alla tips de pollastre fins el cul i resulta que donaven pollastre de sopar. Pero aprofitem el temps fent contactes de cara a fer mes difusio del film. Gran moment saludant el mitic Bela Tarr, a qui hem intentat vendre el film. De retorn a l'hotel, volem comprovar que la visio del migdia no ha estat un somni: el cartell d'en Furri mirant Vic continua presidint el passeig maritim de Busan. Hostia!

Tenim son i cal carregar piles perque dema, atencio, obrim negociacions amb el pais vei: estem convidats a dinar amb els de l'embaixada espanyola i la Victoria Abril (que ens vol mostrar, en la intimitat, la seva darrera cirurgia plastica). Practicarem el castella que el tenim rovellat menys el Josep Maria que mexicaneja sovint.